Fa ja mesos que sentim campanes sobre la crisi econòmica i els canvis estructurals que aquesta ha de comportar. No ha estat fins després de l’estiu que l’ambient de crisi s’ha desfermat i s’ha fet omnipresent als mitjans de comunicació i en boca dels poders públics.
Sabem que aquesta crisi respon a la preeminència del capitalisme com a principi rector en cada vegada més àmbits de les nostres vides i en la gestió que els polítics en fan de les mateixes. La única constant que trobem arreu dels territoris és el creixement de la desigualtat social i la imposició de polítiques econòmiques cada vegada més salvatges. Som tots els treballadors i treballadores amenaçats per la deslocalització, per pensions miserables, per l'explotació i la precarietat.
Veiem com diàriament al mes d’octubre d’enguany s’estan perdent a Catalunya 700 llocs de treball, en forma de tancament d’empreses o d’expedients de regulació. Alhora, assistim atònites a donacions milionàries als bancs amb la finalitat de sanejar els seus balanços i per mantenir la capacitat d’endeutament de la població. En comptes de destinar partides a mantenir llocs de treball dignes es destinen els nostres diners a salvaguardar el manteniment del dret d’usura.
Més enllà del soroll d’aquesta crisi veiem com els estats o les entitats supranacionals cada vegada adopten tessitures que lluny de dibuixar un horitzó emancipador aproven directives com les d’ampliar la jornada laboral a 65 hores, que suposa la possibilitat de poder treballar de dilluns a dissabte més de deu hores diàries.
Aquesta directiva europea serà aprovada el proper mes de desembre presentada com una legislació model per acollir als països de l’Europa de l’est, però representa un marc en que els drets laborals que tants anys de lluites van costar desapareixen d’un cop de firma. Més enllà de les 65 hores, el que s’aprovarà és un programa normatiu del món del treball que legitimarà encara més l’explotació i la precarització de les condicions de treball pels i les treballadores dels estats membres, deixant-los en una situació d’indefensió encara més gran a l’actual i dilapidant la necessària reducció de la jornada de cara a redistribuir el treball entre tothom. El temps de vida es veu cada vegada més capturat en temps de treball.
Entenem que aquesta crisi de la que tant es parla és la crisi causada per la insaciable set de fortuna dels equips directius de les grans entitats financeres i que la “refundació del capitalisme” del 15 de novembre no és només que un nou repartiment d’un pastís pagat amb els fruits dels nostres esforços. La manca de transparència de tot aquest procés de refundació es deixa veure a l’estat espanyol en forma d’ordre dels bancs al govern a no publicitar a quines entitats se’ls ha donat part dels 100.000 milions d’euros amb la finalitat de no generar desconfiança. També entenem que les polítiques que estan duent a terme els diferents estaments obeeixen només als criteris que imposa aquest capitalisme basat en la desigualtat i en la opressió dels pobres pels rics. Només és així com podem entendre l’aprovació de directives com la de les 65 hores.
Per tot això, des de l’ABS volem fer una crida per mobilitzar-nos el proper 29 de novembre a la manifestació contra la directiva de les 65 hores a les 19.00h a la plaça Universitat i el proper dia 15 de novembre a les 17h a la plaça Catalunya per cridar que “La seva crisi la paguin ells".
ABS, Assemblea de Barri de Sants
.jpg)
+01.JPG)
