Manifest d'insubmissos pel David de Vilafranca:Nosaltres, insubmisos condemnats en ferm en la dècada dels 90 per negar-nos a complir el servei militar obligatori, membres del moviment antimilitarista i compromesos amb la desobediència civil no-violenta, ens adrecem a la titular del Jutjat número 15 de Barcelona i manifestem:
- Que la insubmissió va ser un moviment social que va acabar amb 231 anys de lleva militar obligatòria i que va comptar amb un amplíssim suport social en el si de la societat catalana.
- Que en els darrers 30 anys, fruit d'aquest compromís antimilitarista, més de 40.000 joves es van declarar insubmisos de forma pública i oberta i es van complir més de 1.000 anys de presó. Que, al mateix temps, més d'un milió de joves es van declarar objectors de consciència.
- Que l'abril de 2002, el Parlament del Regne d'Espanya va suprimir per unanimitat el delicte d'insubmissió, va cessar totes les causes pendents i va aprovar la cancel·lació dels antecedents penals i policials per a totes les persones implicades en la lluita civil contra la lleva forçosa i obligatòria, fruit del qual aquest delicte i els antecedents pel mateix són avui inexistents en l'ordenament jurídic vigent.
- Que, des d'aquesta perspectiva, no podem fer res més que escandalitzar-nos davant la pretensió d'emprar, barroerament, els antecedents penals per insubmissió d'en David Sànchez per empresonar-lo injustament, exigint la immediata anul·lació de l'ordre d'empresonament per a que en David segueixi treballant amb nosaltres amb el seu compromís quotidià. És obvi que un antecedent cancel·lat ahir no pot tenir efectes jurídics avui.
Volem finalitzar adreçant-nos als magistrats implicats en aquest procediment amb una reflexió. Per als joves d'avui, no haver d'aprendre obligatòriament a matar i morir és un avenç civilitzatori, causa i efecte directe de la lluita insubmissa que es concretà en milers de joves implicats que, com en David Sànchez, van desobeir la lògica militar i militarista per aconseguir-ho. Per tant més que penalitzacions, mereixen agraïments.
Restem a la seva disposició,
Barcelona, a 14 de gener de 2008
---------------
Pepe Beunza, primer objector no-violent a l'estat, empresonat i amb dos consells de guerra sota el franquisme (1971 i 1972)
Ermengol Gassiot, insubmís condemnat a 1 any de presó.
David Fernandez, insubmís condemnat el 1997.
Victor Reixach, insubmís condemnat el 1998.
David Franquesa, insubmís 1999.
José F. Mota, insubmís a la PSS a la UAB 1996.
Gebran Jamal, insubmís condemnat.
Joan Avellaneda, insubmís condemnat.
Marc Barrobé, insubmís condemnat.
Lluc Pelaez, insubmís condemnat.
Adolf Montoliu, insubmís condemnat.
Jordi Muñoz, insubmís condemnat.
Moviment per la Pau.
Francesc Tubau, Aturem la Guerra.
Ma Gabriela Serra, Entrepobles.
Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.
Lluís Llach.
suportdavid@gmail.comhttp://davidvilafranca.blogspot.comCarta del David a les solidàries i als solidaris:Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.
La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data. Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.
Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó. Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional. No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.
No acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…
O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.
Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.
Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.
Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.
Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.
Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.
Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!
Endavant companys i companyes!
Visca la terra!
11 de gener de 2009En rebel·lia, David Sánchez
Les Assemblees de Joves de Les Corts i de Sants organitzem una jornada solidària amb en Franki de Terrassa a Can Vies aquest divendres 16 gener. L'acte consta del següent:
.jpg)
+01.JPG)
