Crònica del IV Aniversari de l'AJSants

L’Assemblea de Joves de Sants vam celebrar el passat 5 de juliol el seu quart aniversari. Durant la jornada es va poder gaudir de les primeres olimpíades populars pels carrers del barri, d’un dinar de germanor cuinat pels veïns de l’Assemblea de Joves de Les Corts, i d’una xerrada sobre la simbologia espanyola present en la nostra vida quotidiana.

Les olimpíades populars començaven a les 12h del matí i hi van participar 3 equips. Les proves estaven repartides per varis punts de Sants:
- una cursa de sacs: la prova física de les olimpíades.
- bitlles catalanes: recuperant un joc tradicional català.
- 30 preguntes del Savi: qüestions de tot tipus per posar a prova la cultura general de les participants.
- conèixer l'autoria de 7 cites literàries: amb la col•laboració de la Ciutat Invisible.
- xut a l'especuladora: un ninot amb la cara de la regidora Imma Moraleda, ja que dóna via lliure a que el Districte i els seus funcionaris especulin amb els carrers i edificis del nostre barri.
- canvi de nom del carrer Muntadas: la família Muntadas era propietària de la fàbrica de l'Espanya Industrial, coneguda per convidar autoritats com en Franco i les gimnastes de les joventuts hitlerianes, confeccionar-hi banderes franquistes i reprimir les revoltes de les seves treballadores.
- la poesia de la victòria: es donaven 10 minuts perquè l'equip escrivís una poesia sobre la seva victòria a les olimpíades.
- a més a més, entre prova i prova, les participants havien d'anar corrents, ja que es comptava el temps que trigaven.

A continuació, ja instal•lades a la plaça Màlaga, unes 50 persones van degustar el dinar d’aniversari, on es va aprofitar per repartir el premi a l'equip guanyador de les olimpíades.

I, finalment, la xerrada sobre la simbologia espanyola i francesa i la repressió que patim els moviments socials quan la rebutgem públicament. Hi van participar més d'una vintena de persones, i els ponents eren el Martí Majoral com a Alerta Solidària, i l'Enric Estern com a represaliat per la crema de la foto del rei a Girona. També havia d'explicar la seva situació en Franki de Terrassa, però finalment no va poder assistir-hi.

Vam optar per aquestes activitats perquè volíem fer una celebració dels nostres quatre anys de lluita de manera oberta i lúdica, però sense oblidar la nostra situació de manca de llibertat tant com a Països Catalans dintre de l'Estat Espanyol, com nivell local, com a veïns i veïnes de Sants que som i que no acceptem el model de barri que ens imposa l'Administració. Per això totes les activitats les vam fer al carrer i les vam dotar de contingut polític i reivindicatiu.

IV ANYS LLUITANT

Ara fa quatre anys un grup de joves del barri va veure la necessitat d’afegir-se a les lluites que es duien a terme a Sants des de feia un temps. El desallotjament de la Hamsa, la llunyania del 12 d’octubre del 99, o en clau independentista la dissolució de la PUA, havien provocat que la presència al carrer del discurs independentista i anticapitalista pràcticament no es visualitzés.
El primer que calia fer era ampliar el nombre de gent que estigués disposada a comprometre’s en el projecte. Així ho vàrem fer i molt aviat l’assemblea anar creixent i guanyant en qualitat i compromís. En la celebració del primer aniversari ja ens coneixia bona part del veïnat, sobretot per la feina constant al carrer i gràcies a una agitació i propaganda intensa i constant. El primer any de consolidació va acabar amb el canvi de nom, passant d’anomenar-nos AJIS (Assemblea de Joves Independentistes de Sants) a l’actual nom AJS (Assemblea de Joves de Sants). A partir d’aquest punt podríem parlar d’un abans i un després pel què fa al treball. La major participació amb la resta de col·lectius del barri s’incrementà, la coordinació amb altres assemblees a través de la CAJEI es fa palesa amb la participació de l’AJS a l’Assemblea Nacional de la coordinadora, es pren Can Vies com a Centre Social de referència i treball i es comencen a determinar els dos àmbits prioritaris locals, el Casal Independentista i l’Assemblea de Barri.

Durant aquests quatre anys hem tractat la problemàtica de la llengua i la relació d’aquesta amb els nouvinguts, posicionant-nos a favor de la plena utilització i normalització de l’ús social del català i la recuperació de mots perduts provocat per l’imperialisme lingüístic espanyol. Hem fet front a l’especulació, intentant ocupar primer i treballant amb Can Vies i amb la plataforma No al calaix i pel soterrament de les vies després. De fet una de les nostres campanyes actuals que duem a terme en coordinació amb altres assemblees de joves, tracta sobre aquesta problemàtica.
És per això que durant tot aquest any hem estat assenyalant, amb la col·locació de pancartes, tots aquells solars i immobles buits que es sumaven a la màfia especulativa, aquells gestors de sol i maons que provoquen dia rera dia que els i les joves assumim com a propis la gran lacre, LA PRECARIETAT.

Aquest darrer any també ha servit per aprendre plegades que a Sants la ombra franquista no s’ha esborrat. Que la simbologia del règim i altres taques de la història continuen convivint, no tant sols en el nostre imaginari col·lectiu, sinó també en els nostres carrers. De fet, fa només una setmana, qui va tenir l’honor de poder passejar pel barri, va gaudir d’un “remember” de les tropes Nacionales entrant a Barcelona.
Així doncs l’assemblea ha dut una campanya durant tot aquest darrer any per denunciar, visualitzar i extreure tota aquella simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers.
I de fet, situacions com les de diumenge passat ens donen la raó a l’hora de juntificar que la simbologia té un gran poder pel què fa a generar consciències. Combatre els estats ocupants passa per derrotar els seus símbols amb la qual es legitima, símbols com la bandera espanyola i francesa, com les delegacions d’hisenda, com les àguiles franquistes i les plaques del” Ministerio de Defensa”.

Encetem doncs un nou any, nous reptes i noves lluites i resistències. Sabem que l’estatus quo capitalista amb la complicitat de l’administració socialista espanyola i de les forces de seguretat. no ens ho posarà fàcil. No obstant continuarem lluitant per allò que creiem, creant xarxa entre diferents sensibilitats, formant-nos i formant al jovent,

recuperant el carrer i qualsevol espai col·lectiu. En definitiva autodeterminar-nos cada dia que passa. Salut a tothom i gràcies per compartir experiències.


Assemblea de Joves de Sants –CAJEI-
Sants, Països Catalans. Juliol del 2008.
http://aj-sants.blogspot.com/
sants@cajei.cat